Cèdula d’habitabilitat

La cèdula d’habitabilitat és un document administratiu que acredita que un habitatge és apte per a ser destinat a residència de persones i té les condicions tècniques d’habitabilitat segons la normativa vigent.

A la cèdula no figura el nom de la persona propietària. Es tracta d’un document que acredita les condicions objectives d’habitabilitat d’un habitatge, amb independència del seus titulars o ocupants.

Obligatorietat de la cèdula
  • Tots els habitatges han de disposar de cèdula d’habitabilitat, de conformitat amb el Decret citat. Aquesta cèdula té una vigència de 15 anys.- Els habitatges de nova construcció i els que hagin sofert modificacionsen la superfície o s’hi alterin les condicions d’habitabilitat han de disposar de cèdula prèviament a la seva ocupació.
  • En la resta de supòsits, i per tal que les persones transmitents puguin lliurar la cèdula als adquirents, de conformitat amb el que preveu l’article 26.2 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, cal que els habitatges disposin de cèdula en el moment en què es produeixi la seva transmissió entre vius, lloguer o cessió d’ús, incloses les derivades de segones i successives transmissions.
  • En cas d’habitatges promoguts sota qualsevol règim de protecció pública, la qualificació definitiva substitueix la cèdula d’habitabilitat de primera ocupació durant un període de 15 anys. Un cop transcorregut aquest període des de l’expedició de la qualificació definitiva, les segones i successives transmissions requeriran l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat.
Com es tramita una cèdula?

És necessari un técnic competent, ja sigui un Arquitecte, Arquitecte Técnic o Enginyer de l’Edificació, que realitzi una inspecció a la vivenda, per determinar que aquesta compleixi amb els requisits que exigeix el decret d’habitabilitat.

Un cop realitzada la visita, es redacta un informe i si és el cas que la vivenda compleixi amb els requisits mínims, podrà obtenir la cèdul·la d’habitabilitat. Un cop tenim l’informe, el tramitem a l’organisme competent.